Segons Domenech i Tirado Ciència, Tecnologia i Societat (CTS) poden anar lligades de la mà. Les societats progressen social i econòmicament arran de la innovació tecnocientífica, i s’ha instal·lat la necessitat de NOVETAT i d’augmentar sense límits el CONEIXEMENT. La ciència és també doncs un dispositiu del SABER, així com la tecnologia una eina per aplicar aquest SABER, i la societat part essencial d’aquest procés i progrés.
Ciència, Tecnologia, Coneixement, Innovació..... sembla que aquests ítems no puguin tenir cap mena de relació amb una artista, pintora, com Frida Kalho. Tanmateix en té força.
Frida mostra unes inquietuds intel·lectuals que l’empenyen a anar a Estats Units, societat avançada industrial i tecnològicament, aparador internacional de les darreres novetats i amb un poder econòmic gran. Tanmateix el canvi, tot i ser positiu a nivell social, formatiu, artístic, etc. no l’omple. Com és possible? Principalment per que l’ànima, el cor, el pensament no entenen d’innovació, de ciència o de tecnologia.
Per a Frida la revolució industrial del país produeix confort, però no sensibilitat.
Però són els anys més fructífers de l’artista, on la seva experiència com a pintura arriba a la seva major expressivitat i popularitat; contràriament que al seu país (Mèxic), on els seus quadres no agraden (i lloc que ella enyora tant).
Fa pensar la història de Frida en la de tants científics, artistes, professionals de diferents àmbits que pel progrés, per la millora professional opten per un cavi personal i social, on no se sap trobar l’equilibri.
És que la tecnologia, la ciència i la innovació van renyides amb el cor, els sentiments, allò personal que ens fa progressar com a persones? Sovint fa por pensar que les eines i els avenços estiguin renyits amb coses tan delicades com les mans. Ja no escrivim a mà, sinó amb teclat; ja no comprem segells, sinó que enviem mails; ja no pintem amb colors sinó amb la paleta RKG; ja no utilitzem les cabines de telèfon, sinó mòbils; parlem amb l’Skype, cuinem amb la MyCook...
Crec que el més important, i com s’extreu de les lletres de Domenech i Tirado, cal saber trobar l’equilibri entre totes les opcions, optimitzar allò positiu, cercar en un mateix el progrés i acceptar aquelles eines que ens puguin ajudar (com va fer Frida al cap i a la fi).
http://www.fkahlo.com/
http://www.fridakahlo.com/
http://www.museofridakahlo.org/
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada