TecnoPart (seguiment d'aquest fil al debat)

La naturalesa és sabia, però la tecnologia en el part pot fer sentir una dona com a cyborg.

El títol “TecnoPart” juntament amb la imatge d’un quadre de Frida Kahlo són el màxim reflex de les paraules introductòries de Roobie Davis-Floyd. Realment la sensació que deu experimentar-se en el moment del part així com al llarg dels nous mesos bé podria ser de Cyborg si tenim en compte el seu significat i les seves conseqüències.

Bé es podrien fer similituds en aquesta història i en la de la paraula cyborg: un nadó que s’alimenta quan té gana gràcies a les dosis d’aliment que la seva mare li produeix i que arriben a ell a través d’un circuit. Ben bé igual que els ratolins de la NASA (encara que quedi tan poc dolça aquesta situació comparativa).

A la vegada el part que explica l’autora s’identifica amb la Xarxa SocioTècnica existent en realitats virtuals dels nostres dies.
1. Hi ha una connexió de tots els elements.
2. Hi ha elements inesperats i impossible de predir (cesària; virus).
3. És un procés complex.
4. Hi intervenen factors humans i no humans (les persones que hi ha en cada màquina comunicant-se / la dona que pareix i la tecnologia i màquines que ajuden o la mateixa pantalla on es reflecteix el bebè gairebé millor que visualment en la realitat).

És tot plegat una barreja de realitat SOCIAL i realitat TÈCNICA.

Segons Domenec i Tirado “en el nostre món és difícil a vegades de distingir on comença la part més tècnica i on la dimensió social”. Tot això ve unit al que al llarg del seu article i del mòdul 1 estem parlant, CTS com a barreja, juntament amb tots els elements que ho conformen. Talment com les Xarxes SocioTècniques. I, vet aquí, com els CYBORGS. La diferència d’aquests segons és que se centren en el COS, tanmateix trobem que una de les seves característiques també és l’heterogeneïtat dels seus elements. En l’explicació de Davis-Floyd n’identifiquem, a la vegada, el tema de la TRANSGRESSIÓ, en aquest cas, home-dona.

Personalment desconeixia què és cyborg, el seu significat. Inclús, reconec que certament no havia donant voltes entorn aquesta realitat de dualitat entre màquines i humans, sentiments i tecnologia, ... hi reconec ara doncs l’actualitat que cita Balsamo (1996) en “cultura del cyborg”, els òrgans artificials que pot portar el nostre cos, la ciència i la vida...
I ho estic plasmant en una aula virtual, per a companys que tenen un objectiu comú al meu, no els conec però comparteixo pensaments, continguts, etc. i tot això només entre alguns clics i doble clics, un full en blanc que no és de paper, i un teclat sense tinta, a si, i amb unes ulleres que abans d’aquesta nova màquina no duia.