Les PAc's, les miniactivitats, les optitatives i les obligatòries, les lectures, la recerca, el fòrum i el munt de missatges, les carpetes, els mapes, els dubtes...tot i la carrega que em suposa aquesta assignatura (i, com molts companys/es diuen al fòrum, carega també personal) crec que estic aprenent molt. Però no només a nivell de continguts, sinó també a nivell de treball, de tasques, d'organització.
Estic aprenent la importància de les NTIC, les diferents possibiltiats que té, la necessitat en el món educatiu del desenvulpament i aprenentage de TE, com a futurs professionals dins el camp educatiu que serem. I ho estic fent de la manera més real possible, a través d'un aprenetatge pràctic, real i a temps real. Una mena de aprendre fent (tal com vaig poder llegir i visualitzar en una de les activitats del debat).
Quan un apren sobre NT penso que és aquesta una de les millors maneres, doncs, al cap i a la fi, aquesta assignatura és palpable i en el futur així haurà de ser, per que tots els continguts i conceptes que haurem aprés, sabrem com, quan i sobretot per a que utilitzar-los. La tecnologia és pràctica i el tractament que estem donant, aquí, és pràctic.
Per això, entre altres raons, penso que el disseny d'aquesta assignatura està realitzat d'aquesta manera emminetment pràctica. Això no treu (és el que crec que tenen també les NTIC) que hi hagi moments de desesperació, d'estrès i nervis, de conceptes díficils d'entendre, de vocabulari nou, d'acumulació de tasques, etc.
No em vull desesperar. Crec que de moment no ho estic pas fent. M'agrada el que estic aprenent, sobretot com ho estic fent. Aquest blog mateix. El mapa, que ja he ensenyat a algú (forani de la UOC) com funciona i la seva utilitat, les lectures... Em falta molt per aprendre. Així que de moment el meu procés d'autoavaluació me'l valoro positivament. Estic satisfeta, encara que sé que he fet petits errors i hi hagut aspectes que potser podrien millorar. Tot i així no em veia capaç en l'avaluació inicial de portar aquesta assignatura amb el nivell que desitjaria, i ara crec que anava errada. Potser ens autoexigim molt a vegades. Ara veig el camí que he fet, em repasso els mapes, miro l'esquema de l'inici, i em motiva a seguir el camí que he iniciat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada